dimecres, 21 d’octubre del 2009

Exposició: Qui ets tu?














Foto: Acariciant la natura




Breu descripció sobre un company


Recordo el dia que vaig conèixer l’Eduard, va ser a principis de setembre, fou un dia molt significatiu per a mi, tots dos junts començàvem una mateixa etapa, una nova etapa, un nou repte amb molts interrogants però que estaria ple de sorpreses.

Vaig asseure’m al seu costat a la classe de seminari, a simple vista va causar-me una bona impressió i vaig comprovar que no m’havia pas equivocat, jo tenia un remor per dins meu, pensava dir-li alguna cosa però no m’atrevia, jo en aquell moment em mostrava tímid, finalment ell va donar el primer pas i es va dirigir a mi sense timidesa.

L’Eduard és un noi jove, d’uns 18 anys, alt com un Sant Pau, prim, corpulent, té el cabell moreno rinxolat i no li agrada molt que li toquin ja que sempre se’l pentina acuradament i de forma diferent, els seus ulls no són ni grans ni petits, la seva veu és clara encara que de vegades accelerada. Ell és un noi que li agrada mostrar-se tal com és, és sincer i diu sempre el que pensa, si t’ha de fer una crítica positiva o negativa té la fa, és amic dels seus amics. Es considera una persona amb sentit de l'humor i amb un cert lideratge.

Recordo com l’observava a través dels vidres reflectants de l’aula, entrava una petita llum a través de la finestra i marcava el seu rostre, després és girà cap a un cantó i llavors el podia veure de perfil(fotografia gran a baix a l’esquerra), de perfil complert.

Vam mantenir una conversa fluïda en la que va explicar-me els seus hobbies, vaig entendre més bé com era i perquè era d’aquesta forma, va dir-me que li agradaven els esplais, l’agrupació escolta, li agrada molt la natura i apreciar-la com un tot, ell sempre que pot practica l’escalada amb els seus amics, li entusiasme l’escalada, és una persona molt sociable, l’escalada és l’esport preferit abans que el bàsquet que també el pràctica i li entusiasmen molt els esports d’aventura.


-He triat aquesta fotografia perquè penso que va amb ell, que l’identifica tal com és, ell aprecia la natura i gaudeix molt d’aquesta, tot el potencial que pot oferir aquest lloc i que desgraciadament anem destruint poc a poc.