Entrevista Alexandre Jollien

Alexandre Jollien: 'La mirada de l'altre no em determina'

A classe de seminari, tots els seminaris juntament hem vist una conferència sobre Alexandre Jollien, ell és professor de filosofia de la universitat. Ell diu que si sobretot ajudem facilitem el progrés però que si ens posem barreres marginem i segregem.

Tots som únics, som anormals, sort d'això, tots tenim les nostres possibilitats. Cadascú té els seus punts forts i punts febles i tots tenim les nostres discapacitats.

JOLLIEN-->REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS

- Exigència, responsabilitat que tindrem tots però és part del nostre ofici.
- Educació--> no és res més que una forma d'instrucció.
- Creu que l'educació és tot menys dispensar una instrucció.
- lloc universal: escola
- L'escola ha d'atendre a tothom, no excloure a ningú.
- Dispensar valors ("cap ben fet no cap ben ple")
- El llibre és un diàleg amb Sòcrates.

Ell diu que el mestre que el va ajudar va ser aquell que no va posar una distància terapèutica entre ells dos.

Ha daver-hi una dificultat en l'aprenentatge, el professor ha de demanar esforç (sense aquest esforç l'escola no té sentit)
Ell volia estudiar filosofia, tenia el recolzament de la família i oposició dels especialistes.
La confiança és clau per la superació, superar la mirada de l'altre.

La confiança i la motivació són aspectes importants per al desenvolupament de totes les persones i per lluitar sobre allò que realment ens interessa.

Finalment penso que tothom és mereix tenir confiança, tots ens mereixem el mateix respecte, cosa que avui dia es difícil perquè en la nostra societat sempre es busca el millor, el "crack" en aquell aspecte i de vegades no es té en compte que una mica de confiança amb l'altre és molt important per al seu desenvolupament i pot fer que arribi a ser una persona plenament feta.
El fet de ser únics ens fa diferents i això és bo.

Recitacions i debats

Avui a classe de COED hem continuat amb recitacions debats. Pel que fa a les recitacions molta gent ha optat per fer contes, potser perquè els semblava més amè de fer i més senzill. M'ha agradat molt el conte del príncep del Roc ja que l'ha explicat molt bé i amb una bona entonació que feia que fos fàcil d'entendre i proper.

Pel que fa els debats el que m'ha impactat ha estat el 1º debat, tractava de l'ús de l'uniforme a les classes i crec que han fet servir una idea original que fins ara no sabia vist, el fet de que l'espectador pensés que estava en un programa perquè feien servir "sms virtuals", posaven el número per enviar sms i finalment en treien estadístiques, m'ha semblat una bona idea.

L'altre debat l'hem fet el nostre grup i hem tractat del pla escola 2.0, m'he presentat en contra d'aquest model ja que el govern el vol implantar molt ràpid i falta encara molt per fer, de moment és molt costós i no hi han encara resultats favorables. No vol dir però que no estigui en contra de fomentar la pissarra digital, ja que crec que és una bona idea per fomentar un aprenentatge constructiu i que l'alumne pugui ser el subjecte i el professor el guia.

Ja només queda una sessió de debats i recitacions, però fins ara, la Imma ens ha dit que s'està superant la expectativa i això crec que és positiu, ja que molts de nosaltres, com jo no havíem participat d'un debat d'aquest calibre.

Elogi de la feblesa

Aquesta entrada fa referència al treball que ens han proposat de seminari sobre el llibre Elogi de la feblesa.

Fitxa tècnica
Autor: JOLLIEN‚ ALEXANDRE
ISBN: 9788474100075
Editorial: La Magrana
Dades del llibre: 112 pags.
Idioma: Català
Sinopsi:
Aquest relat autobiogràfic d'una vida singular i sorprenent narra el camí seguit per Alexandre Jollien, un jove amb paràlisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional per a persones discapacitades, i que, després d'un llarg periple, va aconseguir estudiar Filosofia a la universitat. Tot narrant la seva exeperiència, difícil i dolorosa però sempre estimulant, a través d'un diàleg fictici amb Sòcrates, l'autor convida de manera insistent a qüestionar la distinció entre normal i anormal. No proposa pas una solució tranquil·litzadora o harmoniosa, sinó més aviat un dubte que fa capgirar el que fins ara crèiem saber i que ben sovint marca el nostre comportament davant tot allò que és aliè, diferent, estrany.

El llibre és un diàleg socràtic que té l'autor del llibre amb Sòcrates, aquest li fa preguntes fins que contestant aquestes preguntes resol els seus dubtes.

Aquesta obra es pot dividir en tres apartats:

1. Evolució del concepte “normalitat”.

Al llarg de la història Alexandre veu i accepta que la “normalitat” no està tan lluny. Això passa quan surt del centre en el qual es trobava(pàg.47), aquest centre al qual l’havien apartat del món i no l’havien deixat viure ni acceptar-se tal i com és; per exemple, de cara al metge sempre eren “malalts”,els mateixos educadors se’ls miraven com uns fracassats que no podien desenvolupar-se, no es vetllava per la integració. Ell llavors se n’adona que pertanyia a un “altre món” i llavors és quan s’intenta integrar i aprendre d’aquest món, comença per observar-ho tot.

2. Paper que juga l’amistat.

Al centre amb els companys sempre hi restava un bon humor entre aquests i això és el que va intentar fer quan va entrar a l’escola de comerç i quan es movia amb la gent normal. Això el va ajudar a integrar-se amb els seus nous companys.

Entre els companys del centre la confiança era vital ja que qualsevol cosa representava un repte que havien d’assolir; i no era gens fàcil.


3. Eines que dóna la filosofia a l’Alexandre per tal d’assumir la seva condició física.

La filosofia ha donat a l’Alexandre la possibilitat de conèixer-se a ell mateix, entendre la seva situació, acceptar-la i assumir-la i analitzar el seu ambient. També li va donar les armes per combatre totes les etiquetes que la societat li penjava.

Per tant, podem dir que la filosofia no només li serveix per assumir la seva condició física sinó per alliberar-se i aprendre a superar tots els problemes que li suposa la seva discapacitat.

Aquest llibre fa pensar molt en "la mirada de l'altre" i com ens condiciona a nosaltres.
Avui en dia, desgraciadament podem veure això dia a dia, quan molts pares controlen als seus fills fins tal punt que no els deixen una mica de llibertat i menys si tenen algun dèficit que llavors els mantenen allunyats de la gent pel “que diran” i els tanquen a casa.
També és cert que la gent ens condiciona, a les classes de primària sempre hi havia nens amb mots negatius “el cojo, el empo, el gafitas, el gordo...”, de vegades però cal ser prudents amb les etiquetes perquè poden condicionar molt una altre persona i fer que se senti malament i modificar la seva personalitat.

Competència d'aprendre a aprendre

Avui a Tic hem realitzat aquesta pràctica entre el Sergi Domènech, l'Adrià Pérez i jo.

Avui però hem començat la classe amb el Jorge, ens ha explicat una web de referència per tots els mestres(xtec), aquesta web mostra el que s'explica a les escoles, mostra experiències que es duen a terme a l'escola (primària, infantil , ESO i Batx.)

Hem pogut observar projectes que es duen a terme a la web i hem escollit els horts urbans a la nostra escola, després de seguir la pràctica hem realitzat un petit pwp mostrant en què consisteix aquesta activitat i una mica els objectius els quals es pretenen assolir.

També ha comentat exemples de projectes en xarxa(Viquiatles, eduwiki...) i hem pogut veure un concepte nou "podcast", ha dit doncs que aquest concepte fa referència com si fos una entrada d'un bloc però amb contingut de vídeo i àudio.
El terme subscriure's a una font multimèdia és el que s'anomena "Poadcasting" i el programa que es fa servir es diu "Poadcast".

Finalment, hem realitzat la pràctica següent, la que tenim penjada al principi de l'entrada i és sobre un concepte d'activitat creat per alumnes de primària i que es troba penjat a la web.

Nosaltres hem escollit aquesta activitat perquè realment pensem que ajuda a un aprenentatge constructiu, ja que han de ser creatius i sobretot fa que els nens experimentin cosa que avança molt més el nen en el seu aprenentatge, ja que no es troba davant d'una professora que li diu totes les propietats de les plantes, sinó que amb el seu hort van treballant temes sobre el medi.