Les 4 Metàfores dels ordinadors a l'educació

Des de l'assignatura de Gestió i Tic hem observat les 4 metàfores proposades per Charles Crook i es tracte de 4 diferents maneres d'utilitzar l'ordinador a l'aula.

A continuació explicaré les diferents maneres d'utilització:


Metàfora tutorial: ordinador com a tutor.

La metàfora tutorial són aquells programes que fan de guia, que imiten al tutor, són tipus de programes en els quals l'ordinador és el que pregunta i l'alumne respon, llavors l'ordinador diu si ho ha realitzat bé o és incorrecte per tal de que l'alumne pugui adonar-se d'allò que fa malament i arreglar-ho.
Un exemple d'un programa de l'ordinador com a tutor pot ser el Jclic explicat anteriorment a l'entrada del bloc.

Metàfora de la construcció: ordinador com a alumne.

En la metàfora de la construcció l'alumne controla l'ordinador i ha de buscar diferents estratègies per resoldre el problema. Mitjançant la "tortuga" permet resoldre problemes "d'assaig i error".


Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador.

En la metàfora del laboratori, l'ordinador fa de simulador i l'alumne aprèn observant i experimentant. Un exemple d'un programa com a laboratori seria el programa Crayon Physics, on el nen ha de pensar com fer arribar una pilota fins a una estrella fent servir rampes, dibuixant objectes i on cada vegada més és fa més complicat passar de nivell.

Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina

En la metàfora de la caixa d'eines s'entén l'ordinador com a eina de treball, així doncs serveix per pintar, escriure i ho fa amb programes com paint o el word que tots coneixem que ens permeten pintar sense un pinzell o escriure sense la necessitat d'un bolígraf.

Amb les diferents pràctiques es pot observar les diferents maneres d'ensenyament per part de l'ordinador i de quina manera intervé l'alumne en aquest.

Entrevista Alexandre Jollien

Alexandre Jollien: 'La mirada de l'altre no em determina'

A classe de seminari, tots els seminaris juntament hem vist una conferència sobre Alexandre Jollien, ell és professor de filosofia de la universitat. Ell diu que si sobretot ajudem facilitem el progrés però que si ens posem barreres marginem i segregem.

Tots som únics, som anormals, sort d'això, tots tenim les nostres possibilitats. Cadascú té els seus punts forts i punts febles i tots tenim les nostres discapacitats.

JOLLIEN-->REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS

- Exigència, responsabilitat que tindrem tots però és part del nostre ofici.
- Educació--> no és res més que una forma d'instrucció.
- Creu que l'educació és tot menys dispensar una instrucció.
- lloc universal: escola
- L'escola ha d'atendre a tothom, no excloure a ningú.
- Dispensar valors ("cap ben fet no cap ben ple")
- El llibre és un diàleg amb Sòcrates.

Ell diu que el mestre que el va ajudar va ser aquell que no va posar una distància terapèutica entre ells dos.

Ha daver-hi una dificultat en l'aprenentatge, el professor ha de demanar esforç (sense aquest esforç l'escola no té sentit)
Ell volia estudiar filosofia, tenia el recolzament de la família i oposició dels especialistes.
La confiança és clau per la superació, superar la mirada de l'altre.

La confiança i la motivació són aspectes importants per al desenvolupament de totes les persones i per lluitar sobre allò que realment ens interessa.

Finalment penso que tothom és mereix tenir confiança, tots ens mereixem el mateix respecte, cosa que avui dia es difícil perquè en la nostra societat sempre es busca el millor, el "crack" en aquell aspecte i de vegades no es té en compte que una mica de confiança amb l'altre és molt important per al seu desenvolupament i pot fer que arribi a ser una persona plenament feta.
El fet de ser únics ens fa diferents i això és bo.

Recitacions i debats

Avui a classe de COED hem continuat amb recitacions debats. Pel que fa a les recitacions molta gent ha optat per fer contes, potser perquè els semblava més amè de fer i més senzill. M'ha agradat molt el conte del príncep del Roc ja que l'ha explicat molt bé i amb una bona entonació que feia que fos fàcil d'entendre i proper.

Pel que fa els debats el que m'ha impactat ha estat el 1º debat, tractava de l'ús de l'uniforme a les classes i crec que han fet servir una idea original que fins ara no sabia vist, el fet de que l'espectador pensés que estava en un programa perquè feien servir "sms virtuals", posaven el número per enviar sms i finalment en treien estadístiques, m'ha semblat una bona idea.

L'altre debat l'hem fet el nostre grup i hem tractat del pla escola 2.0, m'he presentat en contra d'aquest model ja que el govern el vol implantar molt ràpid i falta encara molt per fer, de moment és molt costós i no hi han encara resultats favorables. No vol dir però que no estigui en contra de fomentar la pissarra digital, ja que crec que és una bona idea per fomentar un aprenentatge constructiu i que l'alumne pugui ser el subjecte i el professor el guia.

Ja només queda una sessió de debats i recitacions, però fins ara, la Imma ens ha dit que s'està superant la expectativa i això crec que és positiu, ja que molts de nosaltres, com jo no havíem participat d'un debat d'aquest calibre.

Elogi de la feblesa

Aquesta entrada fa referència al treball que ens han proposat de seminari sobre el llibre Elogi de la feblesa.

Fitxa tècnica
Autor: JOLLIEN‚ ALEXANDRE
ISBN: 9788474100075
Editorial: La Magrana
Dades del llibre: 112 pags.
Idioma: Català
Sinopsi:
Aquest relat autobiogràfic d'una vida singular i sorprenent narra el camí seguit per Alexandre Jollien, un jove amb paràlisi cerebral que, a causa del seu handicap, estava destinat a enrotllar cigars en un taller ocupacional per a persones discapacitades, i que, després d'un llarg periple, va aconseguir estudiar Filosofia a la universitat. Tot narrant la seva exeperiència, difícil i dolorosa però sempre estimulant, a través d'un diàleg fictici amb Sòcrates, l'autor convida de manera insistent a qüestionar la distinció entre normal i anormal. No proposa pas una solució tranquil·litzadora o harmoniosa, sinó més aviat un dubte que fa capgirar el que fins ara crèiem saber i que ben sovint marca el nostre comportament davant tot allò que és aliè, diferent, estrany.

El llibre és un diàleg socràtic que té l'autor del llibre amb Sòcrates, aquest li fa preguntes fins que contestant aquestes preguntes resol els seus dubtes.

Aquesta obra es pot dividir en tres apartats:

1. Evolució del concepte “normalitat”.

Al llarg de la història Alexandre veu i accepta que la “normalitat” no està tan lluny. Això passa quan surt del centre en el qual es trobava(pàg.47), aquest centre al qual l’havien apartat del món i no l’havien deixat viure ni acceptar-se tal i com és; per exemple, de cara al metge sempre eren “malalts”,els mateixos educadors se’ls miraven com uns fracassats que no podien desenvolupar-se, no es vetllava per la integració. Ell llavors se n’adona que pertanyia a un “altre món” i llavors és quan s’intenta integrar i aprendre d’aquest món, comença per observar-ho tot.

2. Paper que juga l’amistat.

Al centre amb els companys sempre hi restava un bon humor entre aquests i això és el que va intentar fer quan va entrar a l’escola de comerç i quan es movia amb la gent normal. Això el va ajudar a integrar-se amb els seus nous companys.

Entre els companys del centre la confiança era vital ja que qualsevol cosa representava un repte que havien d’assolir; i no era gens fàcil.


3. Eines que dóna la filosofia a l’Alexandre per tal d’assumir la seva condició física.

La filosofia ha donat a l’Alexandre la possibilitat de conèixer-se a ell mateix, entendre la seva situació, acceptar-la i assumir-la i analitzar el seu ambient. També li va donar les armes per combatre totes les etiquetes que la societat li penjava.

Per tant, podem dir que la filosofia no només li serveix per assumir la seva condició física sinó per alliberar-se i aprendre a superar tots els problemes que li suposa la seva discapacitat.

Aquest llibre fa pensar molt en "la mirada de l'altre" i com ens condiciona a nosaltres.
Avui en dia, desgraciadament podem veure això dia a dia, quan molts pares controlen als seus fills fins tal punt que no els deixen una mica de llibertat i menys si tenen algun dèficit que llavors els mantenen allunyats de la gent pel “que diran” i els tanquen a casa.
També és cert que la gent ens condiciona, a les classes de primària sempre hi havia nens amb mots negatius “el cojo, el empo, el gafitas, el gordo...”, de vegades però cal ser prudents amb les etiquetes perquè poden condicionar molt una altre persona i fer que se senti malament i modificar la seva personalitat.

Competència d'aprendre a aprendre

Avui a Tic hem realitzat aquesta pràctica entre el Sergi Domènech, l'Adrià Pérez i jo.

Avui però hem començat la classe amb el Jorge, ens ha explicat una web de referència per tots els mestres(xtec), aquesta web mostra el que s'explica a les escoles, mostra experiències que es duen a terme a l'escola (primària, infantil , ESO i Batx.)

Hem pogut observar projectes que es duen a terme a la web i hem escollit els horts urbans a la nostra escola, després de seguir la pràctica hem realitzat un petit pwp mostrant en què consisteix aquesta activitat i una mica els objectius els quals es pretenen assolir.

També ha comentat exemples de projectes en xarxa(Viquiatles, eduwiki...) i hem pogut veure un concepte nou "podcast", ha dit doncs que aquest concepte fa referència com si fos una entrada d'un bloc però amb contingut de vídeo i àudio.
El terme subscriure's a una font multimèdia és el que s'anomena "Poadcasting" i el programa que es fa servir es diu "Poadcast".

Finalment, hem realitzat la pràctica següent, la que tenim penjada al principi de l'entrada i és sobre un concepte d'activitat creat per alumnes de primària i que es troba penjat a la web.

Nosaltres hem escollit aquesta activitat perquè realment pensem que ajuda a un aprenentatge constructiu, ja que han de ser creatius i sobretot fa que els nens experimentin cosa que avança molt més el nen en el seu aprenentatge, ja que no es troba davant d'una professora que li diu totes les propietats de les plantes, sinó que amb el seu hort van treballant temes sobre el medi.

Diferències entre codi oral i escrit

Cassany,D. (1987) Descriure, escriure. Barcelona: editorial Empúries.

ESTATUS DE L’ESCRIT (Vigner)










L’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.

Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions de l’oral i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.

Finalment, la tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.
Vigner hi dóna suport perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.


ESTATUS DE L’ESCRIT (Scinto)







Model dependent. Es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.

Model independent. Sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents, només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge.

Model equipol·lent. Postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.


Tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita i el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

Competència comunicativa

Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó que implica adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l’entorn de qui el parlen.

Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres(ús de la llengua:informal, formal, acadèmic)


Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l’existència d’una competència comunicativa, que comprèn el que un individu ha de saber per poder comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives i que es van adquirint al llarg del procés de socialització.

Aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, amés, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Es manifesta tant en els sistemes primaris (els més sezills-carta, trucada telefònica) com en els sistemes més secundaris.

QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972) és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la.

QUINS SÓN ELS COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?

Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).

2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

3. Competència discursiva: Fa referència a l’habilitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica: Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o per compensar dèficits en una o més competències.

Sintesis: El fet comunicatiu

A classe de COED, en petit grup, hem treballat el fet comunicatiu a partir de 7 fragments dels capítols de diferents llibres.

Ens hem dividit per grups, cada grup tenia un text diferent i per grups s'havien d'extreure les idees principals del text i comentar-les, entre tots comentàvem els diferents textos.

Al nostre grup format per Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur hem llegit el següent llibre: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries



Anàlisi: 1º Capítol: Una imatge val més que mil paraules

Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.

En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.

Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades quan es converteixen en text poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.

Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria"

Frases que nosaltres destacaríem:

- Una imatge val més que mil paraules.
- Amb imatges podem fer notar algunes coses més aviat elementals i també podem donar ordres.
- El text ha creat en la nostra imaginació, amb la màxima facilitat,les representacions de l’obligació, del desig i del domini.
- Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit.
- Unes poques paraules ben agermanades, valen molt més que tot d’imatges.

Altres textos comentats a classe:

+ el capítol Escoltar i Sentir i el capítol Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).

+ el capítol Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).

+ un fragment de El regal de la comunicació (2003) i el capítol Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009), ambdós de Sebastià Serrano.

Actualitat educativa: Revistes educatives

Exemplar revista: Padres y colegios


A seminari vàrem anar a biblioteca a observar diferents revistes d'actualitat i fer un cop d'ull a algunes d'aquestes. Cadascú s'havia d'apuntar les que li cridaven més l'atenció, jo vaig apuntar les revistes següents:

- Prespectiva escolar nº336 (juny 2009)

temes--> Relaxació a l'escola, poesia i joves: una experiència interdisciplinària.

- Música y educación nº78 Revista trimestral de pedagogía musical (juny 2009)

temes--> música i educació

- Padres y colegios nº26 (març 2008)

temes--> opinió, educar avui, família i societat, consultoris

- OGE (organización y gestión educativa) (juny 2009)

temes: educació i convivència a l'escola.

Projecte telemàtic: Entre escoles compartir un tema. Els nens d'una escola diuen com és la seva ciutat, els nens d'una altra escola diuen com és la seva i es toquen diferents temes relacionats amb el medi natural, social, matemàtiques...

Aquestes revistes a part de donar molta informació cada vegada més ofereixen exercicis pràctics per poder desenvolupar un cop llegida la revista i també hi han molts temes pels nens.

Exercici: Les 7 paraules

Un dels primers dies de COED, l'Imma ens va fer realitzar una mena d’exercici a tots. Consistia en que ens deia una sèrie d’adjectius (brut, impur, infecte, llardós, merdós, porc i ronyós) i els teníem que ordenar (de 0 a 6) segons ens semblessin més o menys greus. 0-menys 6-més.
Jo els vaig ordenar d'aquesta forma:

0-Impur
1- Infecte
2- Brut
3- Porc
4- Llardós
5- Ronyós
6-Merdós

Un cop acabat l'exercici vàrem veure els resultats dels altres companys, llavors vaig adonar-me que cadascú té una percepció diferent sobre aquestes paraules i que cadascú no rep i no té la mateixa sensació, per una persona pot ser molt lleu, mentre que per una altra pot arribar a ser molt greu, crec que és bo que abans de dir alguna paraula d'aquestes pensem en la transcendència que té al darrere.

Galeries

L’altre dia a classe de COED vàrem veure diferents vídeos d'anuncis publicitaris, entre ells: Galeries i el del cotxe Altea XL

Aquest és un anunci publicitari de la campanya de moda de Galeries.

Galeries



Exercici a classe: anàlisi anunci de galeries

Anuncien tota la moda, complements pels nens per al proper curs, material escolar, jaquetes, pilotes, motxilles...

Primerament, al començament de l'anunci tot passa molt a poc a poc, s'esperen que toqui el rellotge, la càmera va a poc a poc, d'aquesta manera volen que ens fixem en els detalls, ens van dient que les robes que anuncien són molt resistents i fan la comparació amb els nens. Al final de l'anunci tot canvia, tot va més ràpid, els nens surten a fora...

Finalment a través d'un anunci de Galeries vam poder veure comprovar i fixar-nos més detingudament en elements com: velocitat, el ritme, volum de la música i la llum.

Oh Brother!

Aquest és un d'aquells anuncis televisius que no deixen a ningú indiferent. Al principi et quedes mirant amb cara de extranyat, però que llets estan publicitant? Escoltant atentament la història del monstre que conten ... Oh Brother!

història de l’anunci

Podem observar a una família en principi ben estant on tots són feliços. Un bon dia decideixen tenir una mascota de companyia, el pare i la filla se’n van a una tenda d’animals per tal de comprar un. És aquí quan la nena es fixa en l’animal més lleig que hi ha en tota la tenda. El pare que no pot resistir-se a la mirada innocent de la nena que realment s’ha “enamorat” d’ aquell esser, acaba comprant la criatura.
L’animal té la capacitat de créixer quant més l’estimes, així que arriba un dia en què degut a les seves immenses dimensions, aquest pobre no entra en el cotxe que té la família al principi. Tothom està amoïnat per aquest problema, fins que apareix la gran solució: Comprar un mètode de transport on hi capegessin tots, i aquest no és menys que el nou Seat Altea XL.


A classe de COED l'Imma ens va proposar que miréssim l'anunci del Seat Altea XL i observéssim i féssim un anàlisi d'aquest.

Primerament es pot observar com el ritme de la música es diferent durant el transcurs de l'anunci, avança quan va passant l'anunci i també tendeix anar més lent en el moment que és vol remarcar una acció o que tingui més rellevància.

Al principi de l'anunci la cançó és lenta i quan el monstre va creixent llavors el ritme també avança i el volum també s'incrementa i és més fort. Quan tot és soluciona llavors, quan ja té el cotxe, cap al final la música torna a anar molt més ràpid.
Pel que fa a la iluminació, al principi de l'anunci és molt més fluixa i a mesura que anem avançant es fa molt més intensa, varia a mesura que passa l'anunci, la il·luminació és més fosca en moments tristos (tenda) en canvi quan és més clara és en moments de més alegria (quan creix el monstre).

Aquests anuncis tenen molta riquesa ja que des del principi no saps que s'anuncia.

Papiroflèxia

Activitat molt interessant realitzada a seminari en la qual ens van realitzar un cor i una estrella per fer un joc. Ens van explicar els passos al mateix temps que també anaven posant un vídeo.

Trobo que aquestes activitats sempre són molt dinàmiques i no es tracta de fer figures molt complicades, sinó de fer la teva pròpia figura, un cop acabes l'activitat i veus que ha sortit bé tens més ganes de fer una altra figura.

Cançons

A les primeres sessions de COED l'Imma ens va posa diverses cançons i nosaltres havíem d'escriure uns quants adjectius que definirien aquelles cançons, el que nosaltres percebíem alhora d'escoltar-les.

Personalment jo vaig definir-les amb els adjectius següents:


Gripau blau---> Alegre, jugaresc, animat, presumit i cregut.

[Wiskyns] Lila---> Contundent, expressiu i pintoresc.

Pedro Navaja---> Rumbera, tranquil·la i monòtona.

Com un puny---> Expressiu, profund, tranquil, trist, solitud.

Nit de Sant Joan (Jaume Sisa)--->Tista, profund, germanor, festa, tradició i màgia.


Finalment vàrem posar en comú aquells adjectius que nosaltres havíem escrit alhora d'escoltar les diferents cançons, vàrem poder observar que sortien molts adjectius diferents ja que no tothom percebia les cançons de la mateixa manera encara que tots estàvem d'acord si era una cançó animada, trista, de festa, etc. Es va tractar doncs d'una classe entretinguda i molt amena.

Visita escola Arc Iris

Jo i els altres companys de diferents seminaris vàrem visitar juntament amb la professora Dolors Busquets l'escola Arc Iris que us presentaré a continuació:

L’escola Arc Iris va ser fundada l’any 1942 després de la guerra i neix amb el nom d'escola "26 de Enero" ja que es trobava en època franquista. Abans aquesta escola era una casa municipal i va ser cedida per crear l’escola, per això és una escola municipal i és una escola pública i laica.
Era una escola creada per nens amb problemes respiratoris gràcies al seu ambient natural, a causa d’això, es podia seguir sent una escola municipal i quedar una mica camuflada del franquisme.
Quan va arribar la democràcia al país, l’escola va passar a dir-se Arc Iris.

Les instal•lacions de l’escola són molts grans, entre elles podem destacar: Aula d'audiovisuals, aula de música, taller de plàstica, gimnàs, menjador, laboratori...
















S’hi troba un gran centre de natura, 2490 m2 de jardins, hort, bosc i centre reproductor de tortugues mediterrànies.



























Pel que fa a la meteorologia, els encarregats són els alumnes de 5è de primària els quals la miren diàriament. L’hora de mirar el temps és a les 11 del matí i miren la boira, la contaminació, els núvols, la direcció del vent i la temperatura. Baixen molta informació d’ Internet. Utilitzen diversos aparells per tal de realitzar totes aquestes mesures meteorològiques: el penell per la direcció del vent, l’anemòmetre per mesurar la força i velocitat del vent, el termòmetre per la temperatura, el baròmetre per la pressió atmosfèrica, el psicròmetre per l’ humitat i el pluviòmetre per la pluviositat.

Personalment era molt gratificant poder observar la quantitat de coses, projectes e il·lusió que hi havia per part dels nens i també poder veure una escola gran, dividida verticalment i amb tanta natura al seu entorn.

La descripció

A classe de COED l'Imma ens ha repartit un dossier sobre la descripció.


La descripció: és un mode d'organització del discurs que pretèn representar lingüísticament persones, animals, objectes, etc...

Juntament amb la seqüència narrativa i la dialogal és part essencial de la representació del món de ficció.

Podem distingir dues classes de descripció: Objectiva i Subjectiva

1) Descripció objectiva: l'autor adopta una actitud imparcial davant de l'objecte descrit, i es limita a descriure amb la major objectivitat i precisió possible, les característiques que el defineixen.

2) Descripció subjectiva: l'autor reflecteix el que li suggereix personalment l'objecte que descriu.

ESTRUCTURA TEXTOS DESCRIPTIUS

1- Establiment del tema ( presentació de l'objecte)

2- Caracterització ( es poden distingir les qualitats, propietats, i parts de l'objecte de la descripció)

3- Relació amb el món exterior ( es poden fer múltiples associacions que es poden activar amb altres móns)

COM ES FA ?

1. explorar la situació-->seleccionar minuciosament les paraules precises que ens permetin imaginar l'objecte de descripció.

2. esquema estructural per tal d'ordenar les informacions que hem obtingut.

3. redacció del text. Un cop realitzades les activitats anteriorment mencionades, s'inicia la redacció del text descriptiu.

TÈCNIQUES DESCRIPTIVES:

- Sintagmes nominals àmpliament adjectivals
Ex.: El bosc espès, fresc i fosc...
- Verbs en present o imperfecte d'indicatiu
Ex.: La casa espera impacient l'arribada de la família
- Paraules que descriuren impressions sensorials
Ex.: El vent del sud, calent i lent... ( tacte)
- Definicions
- Enumeracions

RECURSOS EXPRESSIUS:

- Comparacions
- Metonímies
- Personificacions
- Al·literacions

Característiques d'un text/discurs

Que són les característiques del text?

Són les qualitats que té un escrit/discurs quan actua eficaçment en una situació comunicativa.

Poden ser:

1- Descriptives: són les que analitzen i expliquen el funcionament d’algun aspecte lingüístic.

- Coherència: selecciona la informació rellevant de la que no ho és i, a més, estableix una relació lògica entre les diferents parts d’un text.

- Cohesió: conjunt d’elements que estableixen una relació o uns vincles entre els diferents elements o parts d’un text i que permeten que aquest s’interpreti bé.

- Adequació: grau d’adaptació d’un text a la seva situació comunicativa tenint en compte el registre i el dialecte.

2- Prescriptives: marquen normes d’ús.

- Correcció: norma explícita d’ús en una comunitat lingüística.

- Variació: La qualitat dels trets estilístics i expressius d’acord amb determinats valors socials.

Exposició sobre el Territori

El Jordi Mur i jo avui hem realitzat l'exposició sobre el territori, hem escollit el tema de la identitat de Catalunya, el tema el vam proposar entre els dos, ens ha permès recordar la cultura i tradicions del pròpi territori i conèixer altres aspectes importants com són la llengua i les seves variants (els dialectes). Pensem que no ha estat gens fàcil sintetitzar el tema amb el temps facilitat que eren 6 minuts, ja que aquest demà donava molt de sí.

Altres exposicions d'avui:

1. Sandra Pérez i Sandra Fernández: el barri de la Barceloneta

2. Joan Amat i Jordi Mur: la identitat de Catalunya

3. Encarni Bosch i Mireia Casanovas: la desigualtat social a Barcelona

4. Karen Luna i Helena Prim: una hora en una aula d'acollida

5. Emma Sáez i Alba Salinero: el mercat del Clot

Hem realitzat un petit FORMULARI del tema per tenir una mica més informació i saber què en penseu.

Procés de composició escrita

A classe de COED la Imma ens va facilitar un esquema sobre el model teòric de Linda Flower i John R. Hayes del 1981.






Planificació

Explorar la situació comunicativa

Recollir i generar idees

Organitzar idees

Documentar-se

Explorar la situació comunicativa

TEXT Daniel Cassany, La cuina de l’escriptura, Barcelona, Empúries, 1993: p. 47.

GUIA PER EXPLORAR EL PROBLEMA RETÒRIC

Propòsit

• Què vull aconseguir amb aquest escrit?

• Com vull que reaccionin els lectors i les lectores?

• Què vull que facin amb el meu text?

• Com puc formular amb poques paraules el meu propòsit?

Audiència (receptor)

• Què sé de les persones que llegiran el text?

• Què saben del tema de què escric?

• Quin impacte vull causar-los?

• Quina informació els haig d'explicar?

• Com els l’haig d'explicar?

• Quan llegiran el text? Com?

Autor (emissor)

• Quina relació espero establir amb l'audiència?

• Com vull presentar-me?

• Quina imatge meva vull projectar en l’escrit?

• Quin to vull adoptar?

• Què saben de mi els lectors i les lectores?

Escrit (missatge)

• Com serà aquest escrit que faré?

• Serà gaire llarg /curt?

• Quin llenguatge faré servir?

• Quantes parts tindrà?

• Com me l’imagino?