Diferències entre codi oral i escrit

Cassany,D. (1987) Descriure, escriure. Barcelona: editorial Empúries.

ESTATUS DE L’ESCRIT (Vigner)










L’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.

Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions de l’oral i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.

Finalment, la tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.
Vigner hi dóna suport perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.


ESTATUS DE L’ESCRIT (Scinto)







Model dependent. Es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.

Model independent. Sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents, només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge.

Model equipol·lent. Postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.


Tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita i el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.

Competència comunicativa

Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó que implica adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l’entorn de qui el parlen.

Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres(ús de la llengua:informal, formal, acadèmic)


Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l’existència d’una competència comunicativa, que comprèn el que un individu ha de saber per poder comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives i que es van adquirint al llarg del procés de socialització.

Aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, amés, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Es manifesta tant en els sistemes primaris (els més sezills-carta, trucada telefònica) com en els sistemes més secundaris.

QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?

Segons Gumperz i Dell Hymes (1972) és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la.

QUINS SÓN ELS COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?

Components de la competència comunicativa:

1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).

2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.

3. Competència discursiva: Fa referència a l’habilitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.

4. Competència estratègica: Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o per compensar dèficits en una o més competències.

Sintesis: El fet comunicatiu

A classe de COED, en petit grup, hem treballat el fet comunicatiu a partir de 7 fragments dels capítols de diferents llibres.

Ens hem dividit per grups, cada grup tenia un text diferent i per grups s'havien d'extreure les idees principals del text i comentar-les, entre tots comentàvem els diferents textos.

Al nostre grup format per Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur hem llegit el següent llibre: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries



Anàlisi: 1º Capítol: Una imatge val més que mil paraules

Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.

En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.

Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades quan es converteixen en text poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.

Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria"

Frases que nosaltres destacaríem:

- Una imatge val més que mil paraules.
- Amb imatges podem fer notar algunes coses més aviat elementals i també podem donar ordres.
- El text ha creat en la nostra imaginació, amb la màxima facilitat,les representacions de l’obligació, del desig i del domini.
- Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit.
- Unes poques paraules ben agermanades, valen molt més que tot d’imatges.

Altres textos comentats a classe:

+ el capítol Escoltar i Sentir i el capítol Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).

+ el capítol Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).

+ un fragment de El regal de la comunicació (2003) i el capítol Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009), ambdós de Sebastià Serrano.

Actualitat educativa: Revistes educatives

Exemplar revista: Padres y colegios


A seminari vàrem anar a biblioteca a observar diferents revistes d'actualitat i fer un cop d'ull a algunes d'aquestes. Cadascú s'havia d'apuntar les que li cridaven més l'atenció, jo vaig apuntar les revistes següents:

- Prespectiva escolar nº336 (juny 2009)

temes--> Relaxació a l'escola, poesia i joves: una experiència interdisciplinària.

- Música y educación nº78 Revista trimestral de pedagogía musical (juny 2009)

temes--> música i educació

- Padres y colegios nº26 (març 2008)

temes--> opinió, educar avui, família i societat, consultoris

- OGE (organización y gestión educativa) (juny 2009)

temes: educació i convivència a l'escola.

Projecte telemàtic: Entre escoles compartir un tema. Els nens d'una escola diuen com és la seva ciutat, els nens d'una altra escola diuen com és la seva i es toquen diferents temes relacionats amb el medi natural, social, matemàtiques...

Aquestes revistes a part de donar molta informació cada vegada més ofereixen exercicis pràctics per poder desenvolupar un cop llegida la revista i també hi han molts temes pels nens.

Exercici: Les 7 paraules

Un dels primers dies de COED, l'Imma ens va fer realitzar una mena d’exercici a tots. Consistia en que ens deia una sèrie d’adjectius (brut, impur, infecte, llardós, merdós, porc i ronyós) i els teníem que ordenar (de 0 a 6) segons ens semblessin més o menys greus. 0-menys 6-més.
Jo els vaig ordenar d'aquesta forma:

0-Impur
1- Infecte
2- Brut
3- Porc
4- Llardós
5- Ronyós
6-Merdós

Un cop acabat l'exercici vàrem veure els resultats dels altres companys, llavors vaig adonar-me que cadascú té una percepció diferent sobre aquestes paraules i que cadascú no rep i no té la mateixa sensació, per una persona pot ser molt lleu, mentre que per una altra pot arribar a ser molt greu, crec que és bo que abans de dir alguna paraula d'aquestes pensem en la transcendència que té al darrere.