dimarts, 22 de desembre del 2009

Les 4 Metàfores dels ordinadors a l'educació

Des de l'assignatura de Gestió i Tic hem observat les 4 metàfores proposades per Charles Crook i es tracte de 4 diferents maneres d'utilitzar l'ordinador a l'aula.

A continuació explicaré les diferents maneres d'utilització:


Metàfora tutorial: ordinador com a tutor.

La metàfora tutorial són aquells programes que fan de guia, que imiten al tutor, són tipus de programes en els quals l'ordinador és el que pregunta i l'alumne respon, llavors l'ordinador diu si ho ha realitzat bé o és incorrecte per tal de que l'alumne pugui adonar-se d'allò que fa malament i arreglar-ho.
Un exemple d'un programa de l'ordinador com a tutor pot ser el Jclic explicat anteriorment a l'entrada del bloc.

Metàfora de la construcció: ordinador com a alumne.

En la metàfora de la construcció l'alumne controla l'ordinador i ha de buscar diferents estratègies per resoldre el problema. Mitjançant la "tortuga" permet resoldre problemes "d'assaig i error".


Metàfora del laboratori: ordinador com a simulador.

En la metàfora del laboratori, l'ordinador fa de simulador i l'alumne aprèn observant i experimentant. Un exemple d'un programa com a laboratori seria el programa Crayon Physics, on el nen ha de pensar com fer arribar una pilota fins a una estrella fent servir rampes, dibuixant objectes i on cada vegada més és fa més complicat passar de nivell.

Metàfora de la caixa d'eines: ordinador com a eina

En la metàfora de la caixa d'eines s'entén l'ordinador com a eina de treball, així doncs serveix per pintar, escriure i ho fa amb programes com paint o el word que tots coneixem que ens permeten pintar sense un pinzell o escriure sense la necessitat d'un bolígraf.

Amb les diferents pràctiques es pot observar les diferents maneres d'ensenyament per part de l'ordinador i de quina manera intervé l'alumne en aquest.

dimecres, 16 de desembre del 2009

Entrevista Alexandre Jollien

Alexandre Jollien: 'La mirada de l'altre no em determina'



A classe de seminari, tots els seminaris juntament hem vist una conferència sobre Alexandre Jollien, ell és professor de filosofia de la universitat. Ell diu que si sobretot ajudem facilitem el progrés però que si ens posem barreres marginem i segregem.

Tots som únics, som anormals, sort d'això, tots tenim les nostres possibilitats. Cadascú té els seus punts forts i punts febles i tots tenim les nostres discapacitats.

JOLLIEN-->REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS

- Exigència, responsabilitat que tindrem tots però és part del nostre ofici.
- Educació--> no és res més que una forma d'instrucció.
- Creu que l'educació és tot menys dispensar una instrucció.
- lloc universal: escola
- L'escola ha d'atendre a tothom, no excloure a ningú.
- Dispensar valors ("cap ben fet no cap ben ple")
- El llibre és un diàleg amb Sòcrates.

Ell diu que el mestre que el va ajudar va ser aquell que no va posar una distància terapèutica entre ells dos.

Ha daver-hi una dificultat en l'aprenentatge, el professor ha de demanar esforç (sense aquest esforç l'escola no té sentit)
Ell volia estudiar filosofia, tenia el recolzament de la família i oposició dels especialistes.
La confiança és clau per la superació, superar la mirada de l'altre.

La confiança i la motivació són aspectes importants per al desenvolupament de totes les persones i per lluitar sobre allò que realment ens interessa.

Finalment penso que tothom és mereix tenir confiança, tots ens mereixem el mateix respecte, cosa que avui dia es difícil perquè en la nostra societat sempre es busca el millor, el "crack" en aquell aspecte i de vegades no es té en compte que una mica de confiança amb l'altre és molt important per al seu desenvolupament i pot fer que arribi a ser una persona plenament feta.
El fet de ser únics ens fa diferents i això és bo.