Entrevista Alexandre Jollien

Alexandre Jollien: 'La mirada de l'altre no em determina'

A classe de seminari, tots els seminaris juntament hem vist una conferència sobre Alexandre Jollien, ell és professor de filosofia de la universitat. Ell diu que si sobretot ajudem facilitem el progrés però que si ens posem barreres marginem i segregem.

Tots som únics, som anormals, sort d'això, tots tenim les nostres possibilitats. Cadascú té els seus punts forts i punts febles i tots tenim les nostres discapacitats.

JOLLIEN-->REFLEXIÓ SOBRE EL PROCÉS

- Exigència, responsabilitat que tindrem tots però és part del nostre ofici.
- Educació--> no és res més que una forma d'instrucció.
- Creu que l'educació és tot menys dispensar una instrucció.
- lloc universal: escola
- L'escola ha d'atendre a tothom, no excloure a ningú.
- Dispensar valors ("cap ben fet no cap ben ple")
- El llibre és un diàleg amb Sòcrates.

Ell diu que el mestre que el va ajudar va ser aquell que no va posar una distància terapèutica entre ells dos.

Ha daver-hi una dificultat en l'aprenentatge, el professor ha de demanar esforç (sense aquest esforç l'escola no té sentit)
Ell volia estudiar filosofia, tenia el recolzament de la família i oposició dels especialistes.
La confiança és clau per la superació, superar la mirada de l'altre.

La confiança i la motivació són aspectes importants per al desenvolupament de totes les persones i per lluitar sobre allò que realment ens interessa.

Finalment penso que tothom és mereix tenir confiança, tots ens mereixem el mateix respecte, cosa que avui dia es difícil perquè en la nostra societat sempre es busca el millor, el "crack" en aquell aspecte i de vegades no es té en compte que una mica de confiança amb l'altre és molt important per al seu desenvolupament i pot fer que arribi a ser una persona plenament feta.
El fet de ser únics ens fa diferents i això és bo.