Utilitzar i/o aprendre una llengua no és només fer servir o adquirir el codi o el conjunt de formes lingüístiques, sinó que implica adquirir tota una sèrie d’habilitats que orienten sobre com usar aquest codi en les diferents ocasions de comunicació que es produeixen en l’entorn de qui el parlen.
Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres(ús de la llengua:informal, formal, acadèmic)
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l’existència d’una competència comunicativa, que comprèn el que un individu ha de saber per poder comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives i que es van adquirint al llarg del procés de socialització.
Aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, amés, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Es manifesta tant en els sistemes primaris (els més sezills-carta, trucada telefònica) com en els sistemes més secundaris.
QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972) és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la.
QUINS SÓN ELS COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
Components de la competència comunicativa:
1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).
2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3. Competència discursiva: Fa referència a l’habilitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica: Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o per compensar dèficits en una o més competències.
Des de la nostra infantesa, adquirim coneixements no només de gramàtica de la nostra primera llengua sinó que també aprenem els seus registres(ús de la llengua:informal, formal, acadèmic)
Als anys 70, Gumperz i Hymes van postular l’existència d’una competència comunicativa, que comprèn el que un individu ha de saber per poder comunicar-se de manera eficaç en situacions culturalment significatives i que es van adquirint al llarg del procés de socialització.
Aquesta competència comunicativa exigeix no només l'habilitat d'utilitzar una llengua, sinó, amés, de saber-se situar en el context comunicatiu de cada comunitat específica, en les seves formes socials, culturals i ideològiques.
Es manifesta tant en els sistemes primaris (els més sezills-carta, trucada telefònica) com en els sistemes més secundaris.
QUÈ ÉS COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
Segons Gumperz i Dell Hymes (1972) és el terme més general per definir la capacitat comunicativa d'una persona, capacitat que abraça tant el coneixement de la llengua com l'habilitat per utilitzar-la.
QUINS SÓN ELS COMPONENTS DE LA COMPETÈNCIA COMUNICATIVA?
Components de la competència comunicativa:
1. Competència lingüística/gramatical: Fa referència al domini del codi lingüístic (nivell fonològic, morfològic, lèxic, sintàctic i semàntic).
2. Competència sociolingüística: Fa referència a les regles socioculturals d’ús. És l’habilitat que s’ocupa de la situació comunicativa: la situació dels participants, el propòsit de la interacció, i les normes i convencions de la interacció.
3. Competència discursiva: Fa referència a l’habilitat per produir i interpretar diferents tipus de discursos en qualsevol gènere i interpretar i produir textos coherents i cohesionats.
4. Competència estratègica: Fa referència a l’habilitat d’utilitzar estratègies de comunicació verbal i no-verbal per millorar l’efectivitat de la comunicació o per compensar dèficits en una o més competències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada