ESTATUS DE L’ESCRIT (Vigner)
L’escrit constitueix el model normatiu que cal aprendre i seguir. L’escrit com a codi segon es fonamenta en els plantejaments de la lingüística moderna, segons els quals l’oral és primordial i l’escrit se li subordina.
Els estudis gramaticals es basen en l’anàlisi de les oracions de l’oral i els aprenents adquireixen prioritàriament el sistema fonològic i el llenguatge transaccional dels diàlegs.
Finalment, la tercera concepció considera que l’oral i l’escrit són dos codis diferents i autònoms que vehiculen la mateixa llengua.
Vigner hi dóna suport perquè sosté que la producció i la comprensió de l’escrit no depenen de l’oral.
ESTATUS DE L’ESCRIT (Scinto)
Model dependent. Es considera l’oral com la manifestació primera i principal del llenguatge, i l’escrit com una mera transcripció gràfica del primer.
Model independent. Sosté que l’oral i l’escrit són absolutament independents, només són dues de les possibles manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge.
Model equipol·lent. Postula que l’oral i l’escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística.
Tant Vigner com Scinto defensen l’autonomia de l’escrit respecte a l’oral. El primer des de l’òptica de la didàctica de l’expressió escrita i el segon des del camp de la psicolingüística, suggereixen que l’escrit no necessita l’oral per expressar i comunicar idees i que tots dos codis han de tenir un tractament equilibrat i independent en l’aprenentatge de la llengua.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada