A classe de COED, en petit grup, hem treballat el fet comunicatiu a partir de 7 fragments dels capítols de diferents llibres.
Ens hem dividit per grups, cada grup tenia un text diferent i per grups s'havien d'extreure les idees principals del text i comentar-les, entre tots comentàvem els diferents textos.
Al nostre grup format per Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur hem llegit el següent llibre: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries
Anàlisi: 1º Capítol: Una imatge val més que mil paraules
Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.
En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.
Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades quan es converteixen en text poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.
Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria"
Frases que nosaltres destacaríem:
- Una imatge val més que mil paraules.
- Amb imatges podem fer notar algunes coses més aviat elementals i també podem donar ordres.
- El text ha creat en la nostra imaginació, amb la màxima facilitat,les representacions de l’obligació, del desig i del domini.
- Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, mentre que les paraules convertides en text, poden desvetllar imatges mentals sense límit.
- Unes poques paraules ben agermanades, valen molt més que tot d’imatges.
Altres textos comentats a classe:
+ el capítol Escoltar i Sentir i el capítol Fer silenci del llibre de Francesc Torralba L'art de saber escoltar (2006).
+ el capítol Aprendre i créixer del llibre d'Eulàlia Bosch Educació i vida quotidiana (2003).
+ un fragment de El regal de la comunicació (2003) i el capítol Gramàtiques del silenci del llibre La festa dels sentits (2009), ambdós de Sebastià Serrano.
Ens hem dividit per grups, cada grup tenia un text diferent i per grups s'havien d'extreure les idees principals del text i comentar-les, entre tots comentàvem els diferents textos.
Al nostre grup format per Joan Amat, Josep Fosalba, Carles Furest, Eduard López i Jordi Mur hem llegit el següent llibre: Una imatge no val més que mil paraules. Tuson,J.(2001) Barcelona: Ed. Empúries
Anàlisi: 1º Capítol: Una imatge val més que mil paraules
Aquest capítol del llibre “una imatge no val més que mil paraules” de l’autor Tuson ens fa veure que un signe o dibuix ens aporta molt menys que unes poques paraules.
En realitat, en els inicis l’espècie humana es comunicava a partir de paraules , de llenguatge i no pas amb imatges, el text crea en la nostra imaginació més representació de domini o desig que una imatge fixa.
Les imatges tenen una capacitat discursiva limitada, les paraules ben agermanades quan es converteixen en text poden desvetllar imatges mentals sense límits. Ens pretén dóna a conèixer que en moltes ocasions és molt millor unes paraules, encara que siguin poques però ben estructurades i amb un sentit que no pas una imatge fixa.
Les imatges s’han d’utilitzar en coses molt concretes o elementals com "precaució a causa d’obres", "prohibit l’aparcament" o "direcció obligatòria"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada