Divendres 18 de Novembre vàrem visitar la masia del FCB.
La masia del barça es va inaugurar el 26 de setembre de 1966, situada al costat de l’estadi del F.C.Barcelona era una anitga residència pagesa (1702) que després van traspassar a l’entitat del club, primerament però es va fer servir per a la confecció d’una maqueta, una sala de treball d’arquitectes i constructors per rebre visites d’entitats constructores.
S’inaugurà com a residència el 20 d’octubre de 1979.
Hi resideixen joves d’entre 6 i 18 anys provinents d’equips de bàsquet, hoquei patins i majoritàriament de futbol. Tots són nois, no hi ha cap noia, aquest fenomen és degut a que les noies malauradament els clubs no confien en aquestes professionalment en el món de l’esport i no és subvenciona.
Cal destacar però que també hi ha un nombre molt gran que després d’estar un temps llarg a la masia després s’entornen als seus països natals sense poder haver arribat a ser futbolistes professionals, per això un objectiu primordial de la masia és donar formació a tots aquests nens.
En el meu punt de vista vaig veure que per un costat hi ha molts interessos per part del club, perquè el club vol que juguin els màxims partits, que entrenin i disposar-los sempre que puguin, però aquests futbolistes també són persones, joves que tenen el seu futur en les seves mans i que han d’estudiar per si no triomfen en la vida de l’esport. Vaig poder observar que a la masia tenen moltes facilitats, els porten a l’escola amb autobús, no perden temps amb llargs recorreguts i després a les famílies els surt gratuït l’allotjament d’aquests joves i totes les despeses extres, tan com si la família es desplaça a veure’l.
Trobo molt bé el fet de que siguin tutelats pel cap de la masia i se’ls controli perquè estan sota unes normes des de que es troben tots junts a la masia. A la masia es preocupen no tan sols de la formació d’aquests alumnes, sinó també que puguin compaginar horaris d’entrenament amb l’escola per tal d’aprofitar el màxim aquestes hores a classe i que no vagin després perduts i també es preocupen de la salut d’aquests joves.
Crec que la masia està molt bé com a centre d’acollida, es força acollidora però penso que aquests joves residents se’ls a de dir des d’un bon principi amb el que es poden trobar perquè sinó pot esdevenir una frustració i que el nen se’l maqui per tot els seu recorregut professional.
S’inaugurà com a residència el 20 d’octubre de 1979.
Hi resideixen joves d’entre 6 i 18 anys provinents d’equips de bàsquet, hoquei patins i majoritàriament de futbol. Tots són nois, no hi ha cap noia, aquest fenomen és degut a que les noies malauradament els clubs no confien en aquestes professionalment en el món de l’esport i no és subvenciona.
Cal destacar però que també hi ha un nombre molt gran que després d’estar un temps llarg a la masia després s’entornen als seus països natals sense poder haver arribat a ser futbolistes professionals, per això un objectiu primordial de la masia és donar formació a tots aquests nens.
En el meu punt de vista vaig veure que per un costat hi ha molts interessos per part del club, perquè el club vol que juguin els màxims partits, que entrenin i disposar-los sempre que puguin, però aquests futbolistes també són persones, joves que tenen el seu futur en les seves mans i que han d’estudiar per si no triomfen en la vida de l’esport. Vaig poder observar que a la masia tenen moltes facilitats, els porten a l’escola amb autobús, no perden temps amb llargs recorreguts i després a les famílies els surt gratuït l’allotjament d’aquests joves i totes les despeses extres, tan com si la família es desplaça a veure’l.
Trobo molt bé el fet de que siguin tutelats pel cap de la masia i se’ls controli perquè estan sota unes normes des de que es troben tots junts a la masia. A la masia es preocupen no tan sols de la formació d’aquests alumnes, sinó també que puguin compaginar horaris d’entrenament amb l’escola per tal d’aprofitar el màxim aquestes hores a classe i que no vagin després perduts i també es preocupen de la salut d’aquests joves.
Crec que la masia està molt bé com a centre d’acollida, es força acollidora però penso que aquests joves residents se’ls a de dir des d’un bon principi amb el que es poden trobar perquè sinó pot esdevenir una frustració i que el nen se’l maqui per tot els seu recorregut professional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada